Estic tip!
Són festes de Nadal,
tots els àpats he de preparar,
no em vull posar malalt,
mil cassoles i olles per guisar,
però tranquil.litat, no he d’exagerar,
cal la mida prudencial.
Em poso el davantal,
ja pateixo abans de començar,
al brou li falta sal,
la carn d'olla me la vull menjar,
fins a rebentar, esbotifarrar
ja prendré l’estomacal.
Menjo canelons ben torrats al forn,
gratinats de cançons
i galets de petons i il.lusions.
Un capó farcit amb prunes i pinyons
i de postres torrons,
estic tip, embotit, impedit, encongit, dolorit.
No paro de menjar,
tinc la panxa a punt de rebentar,
però no puc parar, s'ha d'aprofitar
són les festes de Nadal.
Neules de records, dolços i infusions
d’acudits divertits,
"polvorons" i licors de la son.
Sento un recital de roncs familiars
tot portant el compàs,
estic ple, gairebé fet puré, moriré, no puc més.
No paro de menjar
tinc la panxa a punt de rebentar...
Autor(es): Eulàlia Canal i Dàmaris Gelabert, Àlex Martínez i Dàmaris Gelabert
