Em surt fum, fum, fum
Em surt fum, fum, fum,
em surt fum de tant consum,
em surt fum, fum, fum, fum, fum. (bis)
Camino entre la gentada,
tothom es gasta el Nadal,
una espiral demencial
d'anuncis que em fan mal de cap.
M'ofego entre tantes presses,
la gent no té prou calés,
ja no m'empasso promeses,
d'anuncis i espots mentiders.
Em surt fum, fum, fum,
...
Dins d'un paquet t'emboliquen,
l'amor no es beu d'un sol glop,
dissenyen, venen, fabriquen,
que ets molt més feliç quan ho tens tot.
Millor jugar amb les estrelles
i perfumar-me amb el mar,
i regalar més cistelles
amb lots de somriures d'infants.
