Espaitemps
Tu i jo sols perduts
No som res però som
no despertarem
ens quedarem
Tu i jo sols perduts en l’espai-temps
no som res però som humanitat
no despertarem, ens quedarem
Ens quedarem
Tanca els ulls, deixa't portar
veurem el món amb antifaç
els detalls seran gegants.
Un cor orfe de batecs
com un rellotge vell parat
re-sincronitzant el nostre temps
Serà un instant únic viscut
No tornarà passar mai més
Tu i jo sols perduts en l’espai-temps
no som res però som humanitat
no despertarem, ens quedarem
Ens quedarem
Tu i jo sols perduts en l’espai-temps
no som res però som humanitat
no despertarem, ens quedarem
Ens quedarem
Dins d’un món inexistent
el rellotge avança
el compte enrere ha començat
simbolisme o veritat
ballarem fins despertar
abraçats l’un a l’altre
Serà un instant únic viscut
No tornarà passar mai més
Tu i jo sols perduts
no som res però som
Tu i jo sols perduts
no despertem i ens quedarem
Ens quedarem
No despertarem
ens quedarem
tu i jo sol
