Sota el teu balcó
No sé si ha estat per la nostàlgia o per curiositat.
He passat per davant de casa teva i m'he aturat.
No sé si semblo un boig, però creu-me,
no pretenc res estrany.
Només vull tornar a veure aquell racó
on tantes hores vam passar.
Avui ja fa dos anys i un dia que et vaig veure marxar
per començar una nova vida lluny del meu costat.
Qui ho hagués pogut dir ni creure?
Qui ho hagués sospitat?
Després d’acostumar-me als teus detalls,
ara tu i jo som dos estranys.
Seguirem cap endavant sense mirar enrere.
Caminant tot sols buscant un nou horitzó.
Ara torno a veure llum a la finestra.
Caminant per sota el teu balcó.
Lluny queden aquelles promeses que ja no es compliran.
Lluny queda aquella imatge d'envellir al teu costat.
Però poc a poc tot difumina
i el temps ens cura els planys.
Tu que vas ser la meva amiga.
Ara tu i jo som dos estranys.
Seguirem cap endavant sense mirar enrere...
