El gran espectacle final
Al mig d'un desert, sota el cel obert
recordant tot allò que m'importa.
Tot el que hem perdut, tot el que hem guanyat.
El coratge per creuar una porta.
Per obrir bé els ulls i arribar més lluny
no ens farem enrere.
Tot el que hem viscut serà el nostre escut,
la nostra bandera.
Oh, oh.
Una música que ens enlairarà
des del terra fins l'última estrella.
Ens farà sentir, com un déjà vu,
tot el que estimàvem temps enrere.
I em pregunto quan jo vaig fer-me gran,
tot va tan de pressa.
Jo no crec amb deus, jo soc que veus:
no duc cap disfressa.
Oh, oh.
Viure només es tracta de viure.
Respirar fons i somriure.
Un laberint que ens desperta un instint natural.
Lliure només demano ser lliure.
No perdre el pols per escriure
el meu present com si cada moment fos un gran espectacle final.
El millor endeví no podrà predir
tot allò que cada dia invento.
Perquè em vaig movent igual com el vent.
Jo vull ser fidel a això que sento.
Viure només es tracta de viure...
