Hostiats!

Joan Boada

Som els hostiats, represaliats
Però no han pogut ni podran amb nosaltres
Atonyinats i emmordassats
Però no tindran prou presons on posar-nos

Tants de cops com faci falta
Hi serem tossuts i ferms
De sortida no n'hi ha una altra
O ens esclafen o guanyem

Creuarem de nou la porta
Perquè res no sigui en va
Denunciarem la barbàrie
I el terrorisme d'estat

Entenent que ha arribat l'hora
de mirar de fit a fit
els ulls de la bèstia “parda”
que s'estava allà dormint

No renunciarem a alçar-nos
Ni hi haurà normalitat
I malfiarem dels pactes
amb qui ens ha vingut a hostiar

Som els hostiats, represaliats
Però no han pogut ni podran amb nosaltres
Atonyinats i emmordassats
Però no tindran prou presons on posar-nos

Sediciosos fins on calgui
Sospitosos del pitjor
La justícia és de mentida
I ho creiem haver vist tot

Som els que marquem el ritme
El camí ja és traçat
Tan sols cal seguir les passes
I llençar-se a un nou demà

Som els hostiats, ...