El valset de ciutat
A Ciutat,
els palaus són museus
i els voltants de la Seu,
on les velles parets
i els carrers tan estrets
van d’història amarats,
fan contrast
amb aquells barris nous
on estiren el sou
caramulls d’immigrants,
immigrants arribats
carregats d’il·lusions.
Els avions
empastifen de fum
tot el blau i la llum.
Les gavines del Parc
en el cel fan un arc
i travessen el Born.
Al vell Born,
on passegen els vells,
hi ha ramells d’estornells
i jardins plens de nins
que enrevolten entorn
del vell Born.
I malgrat
els torrents plens de fems
i les aigües tan tèrboles a Ciutat
encara hi ha racons
on parlar-te d’amor
mentre el sol ens contempla.
Per això,
i ho dic amb veu forta,
té la clau del meu cor
la ciutat de Mallorca.
Finalment i també amb Miquel Brunet cantam Valset de Ciutat de Guillem d’Efak.
Els intèrprets ens feim nostra la darrera frase de la cançó i cantam amb veu forta que
... “té la clau del meu cor la ciutat de Mallorca”.
Autor(es): Guillem d’Efak, Miquel Brunet
