La porta de Sant Antoni
Les lleones en el Born t’han donat la benvinguda,
t’acompanyen a la font on hi juga una tortuga
i t’estiren de la mà per poder veure la lluna
que, rodona com un plat, divertida s’hi capbussa.
Te’n desfàs i surts corrent, ja et donaves per perduda,
i quan ets al Principal comença a caure la pluja.
A les Rambles el Romà amb un “Ave” et saluda,
et diu que és centurió i amb la capa t’aixopluga.
La Porta de Sant Antoni
fa olor de cervesa, fa olor de colònia
i de cerimònia però a tu ja no et serveix.
La Porta de Sant Antoni
fa olor de cervesa, fa olor de colònia
i tu n’ets testimoni però cerques altres indrets.
Quan pels Oms tu ja has pujat ben feliç veus com es fuma
el Rei dalt del seu cavall un cigar que li han dut de Cuba.
I passant per l’Olivar acabant la teva ruta,
a la Porta has arribat, no hi ha cap persona ni una.
A la porta del Sindicat t’hi recolzes insegura
i et desfàs de dalt a baix l’abric vell color de pruna.
Escomets un vianant amb la vista sostinguda,
a un tros de gris de carrer i et reserves per a tu el dubte.
La Porta de Sant Antoni ...
Autor(es): Tomeu Salas, Tomeu Salas / Miquel Brunet
