A la senyora hospitalària
No té portes ni baulons a casa seva,
té només una murada que ja és vella,
on passegen estrangers i sargantanes,
on es troben “ionquis”, beates i “fulanes”,
tothom pot entrar tranquil a casa seva.
Un cert aire “babilònic” s’hi respira,
però ella parla llengües, no es retgira,
i amb el cop de “come in sir !” molt educat,
va deixant el personal ben encantat,
que de tot arreu pel seu casal desfila.
Amiga de tothom, senyora indispensable
que la mar que et vigila et conservi hospitalària,
i els pirates malvats no et tornin estrafalària,
amiga de tothom.
És discreta i elegant, és distingida,
es vesteix amb “jeans”, roba lluenta o seda fina;
no és que sigui realment un monument,
però arreglada ja no està tan malament,
no oblideu que malgrat tot ja no és cap nina.
Té prostíbuls, molts d’hotels i algun palau,
llocs que esperen l’arribada de les naus
plens de “business men”, turistes i monarques,
que faran anar amunt i avall les seves arques,
i si tot va bé tendrem la festa en pau.
Amiga de tothom, senyora indispensable ...
A una senyor hospitalària, creació de Miquel Brunet, està dedicada a Palma i parla
de la cordialitat amb que són rebuts els seus visitants. La cançó té un aire musical de
lloc íntim.
Autor(es): Miquel Brunet
