El final dels anys

Anegats

Ja fa tants anys que caminen plegats
Que els hi pareix que són germans
Ja no s'esveren ses hormones
Quan se veuen despillats

Ell torna capejar i sospira:
"Tornarem a fer tard".
Ella se pentina i el mira:
"Què fas aquí aturat?
Au ves i espera a nes cotxo,
que estàs molt mal sofrit".
Fa mitja rialla amb els morros
I s'il·lumina sa nit

No és fins que arriba sa fosca
que s'entén sa magnitud des sol
Se sent dins es bressol quan se colga
A sa seva redossa...

Vendran els finals dels anys
I aquí estaré peu fiter quan arribin
Cada llova i cada parany
Superaré sempre que me somriguis

L'endemà els fems allà mateix
"Ho veus com no m'escoltes mai!
Ahir vespre no els tornares treure", i ell
Respon amb un badall

Però s'horabaixa a sa camilla
I els peus vora es braser
"Reina has pensat amb sa pastilla?
Diga-ho si no estàs bé..."

No és fins que arriba sa fosca
que s'entén sa magnitud des sol
Se sent dins es bressol quan se colga
A sa seva redossa...

Vendran els finals dels anys
I aquí estaré peu fiter quan arribin
Cada llova i cada parany
Superaré sempre que me somriguis

Tants de temporals agafats
Que se'ls han empeltat ses mans
Cau sa serena en els cimals
Intacta queda s'arrel...

Ohhh intacta queda s'arrel
Ohhh sempre que em somriguis...