L'onada
L’ona, l’undara va, l’undara, l’ona, l’undara tomba…
l’undara, l’undara, l’undara…
Lluny d’aquí em deixaré portar per l’onada que m’ha de salvar,
pel camí de la deriva i sense llum del far,
el destí em donarà la mà, per aquest viatge mai és massa tard,
pel camí de la deriva i a mercè del mar,
pel camí de la deriva i de l’onada, l’onada, l’onada.
Amb el vent del sud, no em fa por embarcar-me,
somrient, i amb els braços oberts,
a mercè del mar, no em fa por renàixer,
somrient, i amb els braços oberts.
La marea que me portarà, s’alça, gira, espenyi per muntar,
té sabor de sal i bruixa, pell i penes,
de una vora a l’altra vora passa una vida entera,
l’esperança té color de terra i arena,
l’esperança té color de terra i arena, i arena, i arena.
Autor(es): Pol Cruells
