Pàgines verges
Tanca la porta,
no pot més,
es treu la roba,
prepara un cafè.
Surt de la roda,
paga el preu,
escup un jou, cau,
estripa un paper.
Avui desperta d’un vell malson i veu
pàgines verges, en blanc. Escriu: Qui ets?
Para la taula,
tot sol beu
amb la seva ombra
se’n riu d’ ell mateix.
Sap que ja és hora,
és el moment
de tornar a creure
que els dies són seus.
No agafa el mòbil, veu
que els seus s’estan inquietant,
obre finestres , sent
que l’aire està massa viciat
clava els ulls al firmament,
pregunta què està passant,
riu i es contesta que
encara no és massa tard.
No és tard,
No és tard...
