Un sonet i una cançó
Mentre es pugui obrir una finestra al món
després de la nit somiant un traç
uns ulls que s'aclaren tornant del son
somriuen i pensen:
En el que canten els ocells al sol
i l'aire que porta la brisa al mar
com la papallona que té expressió
la pell que s'eriça,
Bosc que s'inunda amb el mar del futur
on és de dia i es passeja tranquil,
tan alegre carregat de flors,
un sonet i una cançó.
Ja no queda vent, el mar s'ha calmat,
després de plorar la fera s'adorm
Mira en els meus ulls la pàtria del raig
silenci que parla.
"Per sobre dels núvols sempre es veu el sol"
el fruit d'un amic sempre és cristal·lí,
m'ho va dir el bon Javi amb aires d'heroi,
tranquil, clar com l'aigua.
Bosc que s'inunda amb el mar del futur
on és de dia i es passeja tranquil,
tan alegre carregat de flors,
un sonet i una cançó.
Camino, Respiro
ja fa uns dies que em veig crescut,
prop dels lleons que ballaven tant
el que mai ja sabré
però ja m'ha valgut.
Camino, estimo
obrint la porta que pesa tant
tu i jo celebrant el sol
amb la lluna i el seu romanç.
