Deia la nit
Deia la nit no sents la meva pau?
Mira com és desllicen els somnis de plata
l'aire és gris i d'aigua.
Deia la nit no sents la soledat?
Vine ja descansat de recórrer la vida
parada al mig de l'alba.
Torno a desfer els meus nusos amb les mans, ple de talls,
em mesuro amb el ritme, en la distancia,
ara m'aturo prop, respiro molta calma.
Però m'aixeco a trepitjar
amb els peus molls
totes les fulles seques
i les pedres que estan plorant
Dolç m'aixeco a trencar
tots aquells miralls
Deia la nit no sents que ningú dorm?
Escolta com bateguen els cors sucumbits
en l'oblit dels cossos.
Deia la nit amb símbols de la sort,
ara tens tot el temps per deixar la moneda
al paradís dels somnis.
Torno a desfer els meus nusos amb les mans, plens de talls,
em mesuro amb el ritme amb la distancia,
ara m'aturo prop i respiro molta calma
Però m'aixeco a trepitjar
amb els peus molls
totes les fulles seques
i les pedres que estan plorant
Dolç m'aixeco a trencar
tots aquells miralls
au au au
Una estrofa trista amb un vers fet d'ambició
per trobar la transparència sense presses ni rumors.
Tremolen les pupil·les, les llàgrimes s'exciten,
imagino el creixement de la gespa sota del sol.
