Cadernera
Ets com el cel
d’un dia que ara acaba,
llesta i rebel
com es mar més afable.
Ets com es fruit
d’un arbre de la terra,
de sa sequera
n’has tret sa flor
més dolça i més vermella que conec.
Forta i tan bella
com sa cadernera
vola més alt que un nigul.
Àgil i esvelta
ets sa més valenta,
llàstima que encara no ets ningú.
Ets es torrent
que umpl sa meva vida,
dins es pendent
sempre hi trobaràs
un mac enmig que te fa travelar.
Ets com un tast
d’estiu dins s’aubercoc,
dolça i fugaç
com aquell
que cau i va i s’amaga dins es clot.
Forta i tan bella
com sa cadernera
vola més alt que un nigul.
Àgil i esvelta
ets sa més valenta,
llàstima que encara no ets ningú.
Ets com s’arrel
d’aquell que ja no arriba,
sa balenguera
un dia teixirà
que tots sempre podrem rectificar.
Ets s’esperança
d’un homo que camina
amb sa confiança,
que mai no tendrà
sa culpa de no saber estimar.
Forta i tan bella
com sa cadernera
vola més alt que un nigul.
Àgil i esvelta
ets sa més valenta,
llàstima que encara no ets ningú.
Forta i tan bella
com sa cadernera
vola més alt que un nigul.
Àgil i fina
el món te il·lumina
llàstima que encara no ets ningú.
I ara, sols vull que siguis tu.
