Senyora trencadissa
Arrencant les xarneres i amb el pany ben forçat
És l’única manera de trencar aquest cadenat
Quan la finestra és opaca i el vidre, blindat
És nefast mirar a l’altre costat,
Aquesta harmonia, una falsa ficció
Tremolen cada dia, però ens diuen que no
Amb jugades esquives, ni fred ni calor,
A la tardor surt el bon caçador,
Si la senyora et ve a buscar, ja saps on va
Si es gira la truita, ens apaguen el foc
Quan abaixen la guarda, comença el tripijoc
Un cavall i una torre fortifiquen l’enroc
No volem marxar a cap altre lloc,
Segarem les cadenes, fugirem del corral,
Cremarem les ofrenes del vell ordre mundial,
Com qui no vol la cosa, amb somriure cordial,
Preparem-nos per fer-nos-hi mal,
Si la senyora et ve a buscar, ja saps on va
Ara toca trencadissa, recollir allò que heu sembrat i el puny tancat,
Les arenes movedisses que ens tenen tan atrapats són de veritat,
Quan la unió no fa la força, no ens podem atrinxerar, ja hem arribat,
Ja sabem el que us importa, i hem vingut a rebentar l’escac i mat.
