Directament
Ja no quedaven esperances.
Pensava que eres un estel, tan lluny de mi.
Ja no quedava cap resposta,
Després de preguntar a tothom si algú t’havia vist.
Et juro que mai havia sentit res així.
Prometo fer-ho tot per poder despertar-nos cada dia lluny d’aquí.
On tot sigui fosc, el vent bufi de cara
I només quedi mirar-nos als ulls.
Ho crido al món,
t’has apropiat de les mirades que ho diuen tot.
Que m’has robat les ganes de buscar felicitat:
La tinc al meu davant.
I des del cor,
Tu has estat el meu punt d’inflexió.
Tirant les fletxes per matar-me,
I directament he mort.
Vull descobrir tot el que amagues,
I desvestir els misteris de la sort:
Que ens hem trobat.
Acompanyar-te en el viatge,
Comptant totes les cicatrius que t’han deixat.
Et juro que avui em podrien donar tot l’or del món,
però jo em quedaria aquí;
prefereixo ser ric dels teus petons.
Quan s’acabi el món, quan ja no ens quedi aire
i només puguem tenir-nos tu i jo.
Ho crido al món,
t’has apropiat de les mirades que ho diuen tot.
Que m’has robat les ganes de buscar felicitat:
La tinc al meu davant.
I des del cor,
Tu has estat el meu punt d’inflexió.
Tirant les fletxes per matar-me,
I directament he mort.
Que després de tot no quedarà res,
hi haurà les cendres del foc que ens crema a l’interior.
Quan només quedi dir-te que t’estimo.
Ho crido al món,
t’has apropiat de les mirades que ho diuen tot.
Que m’has robat les ganes de buscar felicitat:
La tinc al meu davant.
I des del cor,
Tu has estat el meu punt d’inflexió.
Tirant les fletxes per matar-me,
I directament he mort.
