El saltiró de la cardina (sardana)
Pageseta moreneta,
vull cantar-te una cançó;
vull dir-te d’una vegada
que també t’estimo jo.
Com m’estimen i s’estimen
per les branques els ocells,
per què no hem d’amanyagar-nos
tu i jo com fan ells?
No sents com refila la cardina?
que en el niu s’enyora tota sola?
al company volgut de ploma fina
ha alçat el vol, de cara el sol,
i no ha tornat.
A cercar-lo ella ha volat!
Ja de retorn el gai ocell
refila entre les fulles,
fent saltirons va la femella
en el aucell.
Per què has trigat així?
Què manca al niu,
de nostre amor lencís ?
I ell li respon:
-Ocella, petita i bella,
seguint a saltirons
de nostres il·lusions, l’estrella.
I tot saltironant per la verdor,
canta l’amor, la, la, la, la!
Veig, pageseta, que et tornes roja;
tos ulls em diuen ben clar que sí,
com l’ocella a son ocell,
tu m’estimaràs a mi.
Dels teus llavis un petó voldria jo,
tu m’has pres amb tos ulls negres el meu cor.
Ets ma vida, ets ma joia i mon tresor,
com el cant de la cardina, nostre cant,
serà dolç, serà amorós i triomfant.
Autor(es): Josep Maria Francès, Vicenç Bou i Geli
