No viureu en pau
Va mirant a l’infinit,
burlant el seu destí...
no vol vore quin és el camí.
Caminant, quasi fugint,
escapant del seu destí,
no vol vore…
I quan cau i mira el cel
ja no és blau.
I baixa Déu i esclata un llamp.
“No viureu en pau!”
Va acceptant la seua fi,
al voltant d’un esperit,
no vol vore…
Oblidant tot el patir,
deixant el cos morir,
no vol viure…
I quan ell cau i mira el cel,
ja no és blau.
I baixa Déu i esclata un llamp.
“No viureu en pau!”
