Judit (mel o vòmit d'abella)
Ella balla sense música, ella riu quan em sent cantar.
Ja no toca de peus a terra, ja no sap ni per on va.
Veure-la col·locada no és difícil. Tampoc és difícil veure-la jugar.
No perd el temps, sap el què vol però necessita droga per viatjar.
Aquesta nit serà feliç, guardarà la tristesa pel demà, no té por, provoca desvergonyida, la
seva audàcia m'enamorarà.
El seu cos és foc i els seus llavis són mel.
Vòmit d'abella/abella de vòmit.
Jo també vull volar, em menjaré el seu foc, em cremaré amb la mel.
