Pics vertiginosos

Neus Borrell

Pics vertiginosos,
turó del descens,
muntanya que t'aplanes,
que t'afones.
No hi ha carena
que no s'hagi de respondre
amb la vida profunda.
Davallen les muntanyes,
baixen més i més avall,
s'ensoten,
es concaven
fins que ensorren, seminals,
les seves neus.
Com la creu de les muntanyes
que moren a muntanya.
Com la muntanya mortal amb la creu.
Com les golfes obscures d'una terra
que alça el que crucifica.
Perquè la terra mor al cel en cada cim
i se n'esglaia a la punta de tot
i la creu marca insistentment,
allà dalt,
aquest esglai geològic
de morir el món en cada cim.
I res com la creu no expressa
aquesta alçària pouada,
aquest enfondiment de terra en la llum.
Que fins i tot els turons
completament emboscats
se senyen al cim de tot
tantes vegades com arbres alzinen,
amb els troncs de dalt a baix
i l'horitzó de cap a cap.