Contrast
De sobte la llum em recorda que estic viu,
que ja és demà.
De sobte la llum t'il·lumina a tu i a mi,
als dos igual.
Els teus dos ulls brillen com si foren llamps,
en espiral.
No tardarem a eixir d'aquest refugi,
tot està clar.
I al centre, tu,
surant entre els límits del contrast,
amb un peu a terra i l'altre al fang,
sent la reina del ball de la complexitat.
Pot ser que tot ja no siga com abans,
no sé si ho saps.
I pot ser que ens tornem a equivocar,
em té igual.
I al centre, tu,
surant entre els límits del contrast,
amb un peu a terra i l'altre al fang,
sent la reina del ball de la complexitat.
No és la llum qui em mou,
és el contrast,
saber que pot ser fàcil
o complicat.
No és la llum qui em mou,
és el contrast,
saber que pot ser negre
o també blanc.
