Colometa (sardana)
Oh colometa d’amor,
blanca, d’encant,
obre les ales pel vol,
tu que en saps tant i tant.
Alça’t amunt cap al cel
amb dolcesa de mel,
ara que el sol relluu,
alça’t pel cel resplendent
damunt núvols i vent,
mentre un bes se t’enduu.
Una cançó cantarem,
mentre tu pugis amunt,
i tots contents punt per punt,
el teu volar seguirem.
Oh colometa d’amor,
blanca d’encís,
porta la nostra cançó,
per arreu del país.
La tonada irà per l’aire fi
com un cant de llibertat.
Per més que tu volis lluny d’aquí,
sempre la recordaràs.
Quan emprenguis volera,
porta un ram verd d’olivera
per alts camins del cel blau,
perquè siguis tu la primera
mostrant la senyera,
portadora d’amor i pau.
Estén les ales amb un vol cabdal,
travessa el pla, la mar i els cims volant,
i fes camí coloma tot jugant,
que el món sencer et vegi tot passant.
Que aquest ramet que duus volatejant,
ens faci un xic més bons a tots plegats,
perquè visquem molt més agermanats,
seguint el teu vol triomfant.
Autor(es): Josep Martí i Clarà, Ricard Viladesau
