Octubre (És tan dolç)
Segurament
has estat tu
qui em deixa veure l'univers
dins un mirall
esclau de les mirades,
pres de la llum que s'hi reflecteix.
Em portaràs per uns camins
de cotó
entre planetes siderals
de colors...
i és tan dolç, dolç, dolç
i és tan dolç, dolç, dolç.
Escoltaràs
les veus de l'home fals
i no sabràs
si fer-ne cas.
Et cridaran
que deixis de viatjar
i els diràs:
“tu, de què vas?”
I et deixaré pujar a l'estel
del meu braç
i somiaràs que encara som
uns infants...
i és tan dolç, dolç, dolç
i és tan dolç, dolç, dolç.
Autor(es): Ismael Pérez
