Ni hi ha cap temps com lo meu temps
No has de patir si ve la llum,
Noi, que la vida és lo present.
Demà qui sap què passarà?
No hi ha cap temps
com lo teu temps.
Ahir és ahir, demà és demà
Tot lo que tinc és un present.
Què va passar? Què passarà?
No hi ha cap temps
com lo meu temps.
Tot lo que ha anat passant, passat està.
L’abans ja no existeix,
ja no està aquí
històries que han donat
tant per parlar
perdudes en un pou
que no té fi.
Lo Titànic s’ha enfonsat!
Pots tindre un cotxe en motor!
Ja ha arribat per fi la llum!
S’ha acabat l’olor de fum!
Alguna cosa
no funciona bé
si no hem aprés
lo que hem vingut a fer.
La vida és tot allò
que se mon va
mentre esperem
què passarà demà.
Per viatjar a la Ribera
Lo Carrilet ja t’espera
Dalt del far més alt del món,
pots ballar-hi el xarleston.
Autor(es): Arturo Gaya, Jordi Fusté / Arturo Gaya
