Sang
El dia es lleva clar,
tot és tan transparent
i l’harmonia m’acompanya.
Però miro l’horitzó
i creixen els castells.
S’aixeca el vent que despentina el meu cabell.
S’escapa el meu control,
s’afluixen els cargols,
em desajusto i tot trontolla dintre meu.
No vull marxar d’aquí,
m’amago sota el llit,
em tapo els ulls i les orelles.
Jo no vull saber el que ha de passar,
m’espanta el que vindrà,
el cor batega dins un puny
que carrega de lluny
i en uns mil·lisegons
es precipita en el meu rostre i em fa sang.
I tot és tan estrany,
tot és tan diferent.
I tot em fa més mal,
i res no m’està bé.
I és tot tan irreal,
però és tot tan de debò.
Jo ja no sé qui ets,
ni jo ben bé qui sóc.
El dia es lleva clar,
tot és tan transparent
i l’harmonia m’acompanya.
