Ningú, la llum d'Ítaca
Mira al cel i els trobaràs:
Ningú i Penèlope jugant,
Polifem per fi veu clar
i Circe ja no amaga res.
La Dea i l’Au diuen adéu,
la Mare sempre està abraçant,
Calipso deixa de plorar,
Nausica en flor eternament.
I ara que ja no hi ha Ningú,
es desvetla la llum d’Ítaca (bis).
I ara l’illa esdevé
la llar d’on mai no va eixir ningú,
bressol de llum per als estels,
gresol de foc de l’Univers.
I m’il·lumine d’immens
i es desvetla la llum d’Ítaca (bis)
i em trenque en mons d’amor.
La rosa il·luminant Ítaca,
l’amor que mou el mar d’Ítaca,
la rosa il·luminant!
«Sa bguis ston piguemo yia tin Ithaki
na efjese nane macris o dromos
yematos peripeties, yematos gnosis».
I t’il.lumines d’immens:
La llum d’Ítaca
La luce d’Ítaca
La lumiere d’Itaque
The light of Ithaka
La Luz de Ítaca
...
I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat.
Però no t’oblides mai:
«Quan ixes per a fer el viatge cap a Ítaca
prega que el camí siga llarg,
ple d’aventures i amerat de saviesa».
