Gent de barri
En punt,
a les nou va néixer,
tot solet va tenir que créixer.
Sense queixes,
ni plorar no el deixen,
la botiga són les seves reixes.
Al banc,
el tres tenors,
es fan passar per trobadors.
No callen,
assasins de l’aire.
“Perrea, perrea”.
Tot està al seu lloc,
som gent de barri.
Enmig de tothom
som dins del barri.
Al mig som,
no tenim pressa.
Al mig som,
viu el barri al teu voltant.
Al mig som,
fes un cop d’ull.
Al mig som,
tot tranquil, descansa en pau.
En peus,
per si no la veus,
amb la roba d’un adolescent.
Conscient,
que l’edat l’afecta,
passa el temps, però ella no ho accepta.
Malviu,
a dins d’un caixer,
el que porta a sobre és el que té.
No vol res,
de la societat,
se la sua si no és ben mirat.
Tot està al seu lloc,
som gent de barri.
Enmig de tothom
som dins del barri.
Al mig som,
no tenim pressa.
Al mig som,
viu el barri al teu voltant.
Al mig som,
fes un cop d’ull.
Al mig som,
tot tranquil, descansa en pau.
Al tard,
torna a casa fart,
li ha passat la vida en un instant.
Per tots,
dóna la pensió,
és un avi molt treballador.
Els crits,
són del tercer pis,
i el fill de puta a sobre està ben vist.
Mala peça,
ella sempre es queixa,
No estàs sola, acabarà entre reixes.
Tot està al seu lloc,
som gent de barri.
Enmig de tothom
som dins del barri.
Al mig som,
no tenim pressa.
Al mig som,
viu el barri al teu voltant.
Al mig som,
fes un cop d’ull.
Al mig som,
tot tranquil, descansa en pau.
Autor(es): Marc Vela, Jordi Atenza, Ferran Gost i Lluís Rodrigues
