La vida és així
D’ençà que deia la mare:
“ El noi ha arribat de cara
i amb un pa a sota el braç”,
m’ha agradat prendre’m la vida
com si fos una partida
però amb els trumfos a la mà.
Que m’envegin més que em planyin
i que no m’enganyin
amb sermons a vora el foc
perquè aquí tot Déu la campa, sabeu,
fent per cada llei la trampa, veieu,
tal com vol i tant com pot.
La vida és així
no hi ha res a fer
s’ha de seguir el ritme
i adaptar-s’hi bé,
com un camaleó
si vols sobreviure.
Perquè que el peix gros
es mengi el peix petit
ara és llei de vida.
El món s’ha perdut
no hi ha educació,
s’enduu el tall més bo
el més decidit en la repartida.
Menjar, cantar, beure i riure
procurant no subscriure
aquell sisè manament.
I si em tempta alguna dona
que sigui per una estona
no perdem l’enteniment
si parla de matrimoni
respondre: “perdoni,
el ser lliure no te preu”
i si això me la fa perdre, diré
que l’he deixada per verda ,talment,
com ho feia la guineu.
La vida és així ....
I sota el xiprer us deixaré escrit:
“Aquí n’hi jau un que va ser feliç trampejant la vida”
Autor(es): Antoni Mas i Bou
