Amb afany
La foscor a mitja tarda
deixa clar que és hivern
el xivarri dels cotxes
i el garbuix de la gent
Potser demà podré fugir
i començar molt i molt lluny
una altra vida un nou camí
per retrobar allò que he perdut
Estic fart d’una vida
on tot sembla estar escrit
on la gent t’assenyala
la raresa amb el dit
Estic cansat de fer bondat
i d’unes normes que detesto
d’allò que en diuen “ser normal”
i estar més maco quan no penso
Cerco amb afany aquest somni meu
ben lluny d’estàndards inqüestionables
poder tenir la meva veu
i no ser sols qui volen els altres
De petits ja ens ensenyen
fes això, fes allò
amb raons poderoses
“no veus que ho fa tothom?”
Estic cansat de convencions
com els vestits típics de les bodes
que el cabell llarg no et fa seriós
i que un trist títol t’obri les portes
Cerco amb afany aquest somni meu
ben lluny d’estàndards inqüestionables
poder tenir la meva veu
i no ser sols qui volen els altres
La foscor a mitja tarda
deixa clar que és hivern...
Autor(es): Enric Navarro
