Poc a poc
Sé que no em deixaran, però ho vull treure ja,
Sé que sóc previsible, en un món invisible,
Treu-me la mà d’aquí dins, sortirem guanyant...
Ja no penso qui sóc si de cop et foto un moc,
Que no sóc reversible, però res és impossible,
No esquivaré els meus vincles, per mi són molt importants.
Trec veritats de les mentides,
faig desaires que m’impliquen,
Arrogància desvestida,
sempre acabo com un mal educat.
Quan se’m posin més bé les coses,
dictarem unes noves normes.
Lluitarem amb totes les forces,
molt millor, si és que ho fas a poc a poc.
M’han cegat els secrets i tot el teu engany.
Ni tan sols no puc veure, el que és fàcil d’entendre,
com vols que jo ho pugui comprendre, tu i jo som fills dels que han lluitat.
Ara veig els horrors, no decaiguin els cors,
tothom sap què és la guerra, és només una merda,
que ja només queda cendra d’aquells que algun dia van lluitar...
I nosaltres, fent el hípster,
escurant fins al fons les butxaques
intentant que sigui simple,
però no entenc com m’ho he d’agafar.
Ignorància, mileurisme,
la gent destrossant-se la vida,
Agafant-se, reprimint-se,
per tot aquell que no ens deixa parlar.
Quan se’m posin més bé les coses,
dictarem unes noves normes.
Lluitarem amb totes les forces,
molt millor, si és que ho fas a poc a poc.
