Què fas aquí?
Obro els ulls i veig que el sol ja s'ha aixecat
i un raig seu em porta a tu, al teu costat.
Et veig dormir amb un somriure i un respirar a compassat,
i el teu cos nu, tan bell i fràgil, que en un monstre m'ha tornat.
Una llàgrima em rellisca galta avall.
T'aparto la mirada, veure't fa tant mal.
Tinc por de ser jo la persona que “reflexi” el mirall:
un ser mesquí sense paraula que juga amb el més preuat.
Què fas aquí? Havia de dormir sol aquesta nit.
Què fas entre els llençols? Que havíem dit
que no ho havíem de repetir, no veus que així
fem mal a ells, a tu i a mi.
Poc a poc records d'ahir venen al cap.
Com esborrar el passat, tinc por al teu despertar.
Vull evitar-me la conversa que hem tingut tants cops abans.
Marxar d'aquí, desaparèixer, amagar-me en un forat.
Què fas aquí? Havia de dormir sol...
Obro els ulls i veig que el sol ja s'ha aixecat
i un raig seu em porta a tu, t'has despertat.
