Com un idiota
Hi he caigut. Com un idiota hi he caigut.
No te'n fotis, ja sé que ara formo part de la humanitat
i sóc un burro més cantant cançons d'amor.
Que perdo originalitat, del que et vull dir tot està inventat.
Però aquí em tens fent el que un dia vaig dir que no era per mi.
Són els ulls avellana o la teva sang del sud.
Els cabells foscos, salvatges que ja avisen de qui ets tu.
Però hi he caigut.
Com un idiota, hi he caigut, com un adolescent
enamorat del primer amor,
sentint bategar el cor quan ets a prop.
Has girat el món del revés i m'has fet perdre els papers.
Sempre voldré que em sentis cridar-li al món que t'estimo.
Perquè hi he caigut.
Com l'idiota que sé que sóc, embruixat fins el moll de l'os.
Has anat descosint les barreres que el temps havia fet en mi.
Com el soldat desertor encantat amb la decisió.
I aquí em tens, redescobrint l'entorn del meu nou món.
Són els ulls avellana o el teu somriure pel matí.
Els cabells foscos, salvatges o aquell petó a la Vall de Boí.
Però hi he caigut.
Com un idiota, hi he caigut, com un adolescent...
T'estimo per fer màgica la nit, allargar-la a l'infinit.
Per desordenar el meu món,
i per fer que la lluna mai no deixi de brillar.
Serà idiota?
Hi he caigut.
Com un idiota, hi he caigut, com un adolescent...
Hi he caigut.
Com un idiota i amb molt de gust.
