Dia de Sant Jordi
Avui és dia de Sant Jordi i la rosa t'he portat.
Solitària i ben vermella, massa ornaments mai t'han agradat.
Però avui no hi ets a casa i m'enfonso al recordar
que avui és dia de Sant Jordi.
M'imagino el teu somriure com si mai te n'hagués portat.
I em preguntes què tal la vida aquella noia amb la que vas.
M'expliques alguna història, faig veure que mai te l'he escoltat,
però avui és dia de Sant Jordi,
m'hauràs d'obrir la porta perquè
pujaré al cim més alt buscant l'escala al cel
que em porti a tu per un moment que ho necessito fer,
que aquí està, que no, no t'he oblidat, no.
Un dia passa molt de pressa però el temps corre avui estrany.
Entre senyeres, llibres i roses tu pel meu cap vas passejant.
I penso en el que em diries, si en orgullosa estàs de mi
i si en el dia de Sant Jordi,
m’obriràs la porta perquè
pujaré al cim més alt...
Ja sé que ets lluny de casa sense problemes, sense dolors,
però quan sigui Sant Jordi m'obriràs la porta perquè
pujaré al cim més alt...
