La portalada del monestir de Ripoll
Ressegueix entretant cenobi i temple
Oliba, no hi ha res que no contemple;
funda en Ripoll un altre monestir,
i estudia per ell eixos brancatges
de pedra, eixes motllures i fullatges
que mourien los besos del zefir.
(...)
Enamorat artista, lo somia
de nit, ne fa dibuixos cada dia,
que al veure l’endemà rebat al foc,
i, no podent-ne el pensament distraure,
embasta nous projectes que han de caure
també en l’oblit, com dins la mar un roc.
(...)
-Mirau-la aquí- los diu ; la portada
contemplen per son geni dibuixada,
la història de la santa religió
en pedra escrita per la mà de Roma;
una crossa de bisbe n’és la ploma,
n’és lo paper un flanc de Canigó.
Set cants misteriosos té el poema,
set florons que durà en sa diadema
Santa Maria de Ripoll al front;
set cels de pura i divinal bellesa,
la Bíblia al cor de Catalunya impresa,
present, passat i esdevenir del món.
D’aquesta creació dedicatòria,
és sa primera pàgina la glòria :
en son trono estrellat l’Anyell diví
ensenya obert lo llibre de la vida,
dient a la nissaga redimida :
“Homes ingrats, mirau si us estimí!”
I el llibre els quatre evangelistes miren,
misteriosos animals que es giren
tot estenent ses ales com aucells,
i vint-i-quatre ancians de cap blanquíssim
vora seu van cantant: “Digne és l’Altíssim
d’obrir lo llibre d’or dels set segells.“
Segueix de tota gent, tribu i llenguatge
la immensa processó fent-li homenatge,
patriarques, apòstols, confessors;
la verge nostra de puresa el lliri,
lo martri la palmissa del martiri
i sota el braç son llibre los doctors.
