El ratolí Pastafí

Ací una de les històries del ratolí Pastafí
Que tocava el clarinet així"

A boqueta nit el ratolí Pastafí es posava de camí
I, en un tres i no res,
s’enfilava silenciosament pel nostre llit
I ens deixava baix del coixí un present petit,
a canvi, això sí, d’una dent incisiva,
canina o molar, tant se valia.
Acte seguit, sense fer soroll
tornava per on havia vingut
Però a les portes de nostra casa
sempre s’hi trobava l’abuela
Que li demanava insistentment
el seu preuat botí, això sí,
a canvi ella li oferia un bocí de formatge
i unes poques monedes per alimentar
la família ratolina