El tunc, que tan tunc
— Anem, pastors, a Betlem;
caminem, anem, anem.
Allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc;
allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc,
que tan tunc, que tan teta.
— Si l'Àngel no és mentider,
bé sé on jo el trobaré:
allà, en aquella coveta…
— Jo li porto un formatget
per quan ell sigui grandet,
que tindrà forces dentetes…
— Déu vos guard i va de bo
un traguet amb el porró
i li beso la maneta…
— On aneu, oh gent de pau?,
sense esclops i amb tanta neu?,
si l'infant no té robeta…
