Cançò de Nadal (El Desembre Congelat)
Lo desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot lo món admira.
Quan en un jardí d'amor
naix una divina flor,
d'una ro, ro, ro,
d'una sa, sa, sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella,
fecunda i poncella.
Lo primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot lo món ofuscà
la vista penosa;
més, en una mitjanit,
ve lo sol que n'és eixit
d'una be, be, be,
d'una lla, lla, lla,
d'una be, d'una lla,
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Arribaren los tres reis
amb gran alegria,
a adorar lo rei del cel
en una establia.
Oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma, a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.
Amb gran contento i amor
celebrem el dia
puig que lo diví Senyor
naix amb alegria.
Si no tenim més tresor
oferim-li nostre cor
tota la fi, fi
tota la ne, ne
tota fi, tota ne
tota la finesa
de nostra fermesa.
