Bé va (Ça va)
“Un dia el dimoni va pujar a la terra,
el dimoni va pujar a la terra per vigilar els seus interessos
i en haver-ho vist tot i en haver-ho sentit tot
se’n va tornar a casa seva, allà baix.
I allà baix li organitzaren un gran banquet,
i en acabar el banquet es va aixecar el dimoni
i va pronunciar un gran discurs i en substància va dir així:“
Bé va!
Encara hi ha pertot un poc
els focs il·luminant la terra,
bé va!
Els homes juguen aquell joc tan foll,
tan bèstia de la guerra,
bé va!
Tothom s’enfada més i més
perquè noiets plens d’ideals
fan petar bombes pels carrers :
això fa morts originals,
fa morts sense confessió,
confessions sense perdó,
bé va!
Tot és venut, tot és comprat :
l’honor i fins la santedat,
bé va!
Tots esdevenen els estats
anònimes societats,
bé va!
Lluiten pels dòlars els senyors,
fent uns posats molt amatents
i tot sopant dins menjadors
amb decorats de mil nou-cents:
això fa morts afamegats
la fam dels pobles i els estats,
bé va!
Algú retreu als elegits
que torna gris el seu esguard
bé va!
Rialla i cant són prohibits
hi ha un silenci cap al tard,
bé va!
Tracten de foll l’home valent
i al poeta d’entebanat,
però als diaris prepotents
surten bandarres retratats.
Això fa mal a la bona gent.
Això fa mal a la bona gent,
això és bo per la mala gent,
bé va! bé va!
I com és així,
Bé va!
Autor(es): Jacques Brel
