Cançó de les quatre llunes
Bona vida, vida bella
quatre llunes i un instant ;
lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.
Si l’una va bé pel fetge,
i l’altre és més bona pel cor :
sense receptes de metge,
l’home neix i creix i mor.
Bona vida, vida bella ...
I tant és minvar com créixer ;
bada els ulls, que por no ment.
El teu món és una deixa
que no consta en testament.
Bona vida, vida bella...
A títol de mort o en vida,
te’l fotran i tu no hi creus:
mira el cobeig com t’aspida
a l’esguard dels teus hereus.
Bona vida, vida bella ...
On no plou ni el vent s’hi mou
no hi pots estar de goteres :
ni somniïs primaveres,
que a Robines també plou.
Bona vida, vida bella ...
I la humitat de l’aiguer
et penetra al moll dels ossos;
els que avui et diuen bé
demà et desfaran a trossos.
Que entre veres i mentides
el món i tu aneu girant.
Una vida, dues vides
quatre llunes i un instant.
Autor(es): Jaume Vidal i Alcover, Josep Maria Martí
