Llunàtic
Ningú va dir que la vida fos fàcil.
Al barri, simples tràmits.
Aquella por que tenia encara està en mi.
Però cau la nit,
Llunàtic
Avançant sota la pluja,
nòmades en un desert de ciment.
Il·luminats per la lluna a les dunes,
entre l’espasa i la paret.
Buscant resposta a perquès, intentant fer-ho tot bé.
Perquè un pas en fals, si no estàs despert,
pot posar-ho tot del revés.
El fred de la por, desesperació,
quan siguis al fons i res et salvi.
Treu forces d’allà on sigui,
treu forces d’allà on calgui.
El fred es cura amb foc
i la por es cura enfrontant-s’hi.
Vivint la vida al límit.
Llunàtic
Ningú va dir que la vida fos fàcil.
Al barri, simples tràmits.
Aquella por que tenia encara està en mi.
Però cau la nit.
Llunàtic
Nosaltres vam seguir avançant
però el barri es va quedar enrere.
La vida era fàcil però es va convertir en guerra.
Ja ningú creia les buides promeses,
La por que dúiem dins va sorgir
i la flama es va encendre.
Ara sortim de nit, sota la llum d’una enorme lluna.
Tu ja saps com van les coses,
no dubtes.
Surts al carrer i et poses la caputxa.
Surts al carrer i lluites.
Saltes, balles, et desfogues,
ja no hi ha excusa.
Sóc un llunàtic, mea culpa.
Ja no tenim por de res,
ho hem perdut tot, seny i ànima.
La família és del poc que ens queda,
pel demés no hi ha llàgrimes.
S’han acabat les mirades càlides.
Veig la mort en cares pàl·lides.
Fuck vida ràpida
Aquest cop prometo no enfonsar-me.
Ningú va dir que la vida fos fàcil.
Al barri, simples tràmits.
Aquella por que tenia encara està en mi.
Però cau la nit.
Llunàtic
Ningú va dir que la vida fos fàcil.
Al barri, simples tràmits.
Aquella por que tenia encara està en mi.
Però cau la nit.
Sóc un llunàtic.
