Horitzó d'esdeveniments
Cauen flocs dels teus ulls, llàgrimes de whisky dolent.
Deixa’t portar per l’espai i el temps, no destrueixis l’únic que tens.
Torno a sentir el teu plor jugant amb els dies d’hivern.
Malenconia, crits d’alegria llisquen dins el meu cos.
Ets com un horitzó d’esdeveniments, m’atraus ràpidament cap a un buit immens.
No deixis que el futur s’ennegreixi més, fins ara havíem dormit, anem a despertar.
Em veus però no mires res, em tens però ja no tens res.
L’energia fosca ningú sap què és, però tu l’has viscut dins la teva pell.
Ara anem lents perquè anirem lluny, ens hem entès des d’aquest no res.
Ets com un horitzó d’esdeveniments, m’atraus ràpidament cap a un buit immens.
No deixis que el futur s’ennegreixi més, fins ara havíem dormit, anem a despertar.
Em veus però no mires res, em tens però ja no tens res.
Autor(es): Koko de Murga
