Veles i vents
Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant color i l’estat natural,
i mostrarà que vol a tot fer mal si damunt seu
para un instant al jorn. Grans i petits, els peixos correran i buscaran
amagatalls secrets: fugint del mar, on són criats i fets, a terra eixiran.
Desitge allò que més m’ha de costar; espere açò: de molts mals em conforta.
I alliberat del pitjor no em porta cap plaer;
Déu no ho vulga demorar. La gent no haurà de donar fe, jo ho sé,
del que l’amor fora de mi obrarà; el seu poder i amb fets ho provaré.
Mestral, ponent, en contra veig armar, xaloc, llevant, bé l’afavoriran.
Veles i vents, l’anhel meu compliran tot fent camins dubtosos per la mar.
Mestral, ponent, en contra veig armar, xaloc, llevant, bé l’afavoriran.
¡Oh Déu! ¿Per què no té final l’amor, ja que prop d’ell m’havia trobat sol?
