Cançó del pobre marit
De primer aquella dolcesa de confits i d'aiguardent
La galta d'una minyona ningú dirà si es coent
Ai dentetes de fadrina dotze perles vint i cent
Ja es ben dolç això que en diuen casament
Us arribaren les misteles de les nit del llanguiment
Son glopets i xericades que no venen malament
Les estrelles us envejen mig plorant i mig rient
Ja t'engresca això que en diuen casament
Passen dies i més dies la cassola va coent
Van sortint totes punxes a la flor del pensament
Al llençol i coixinera ha fent niu l'avorriment
No és tant dolç això que en diuen casament
Si et don veces per olives no ho sabràs de cap parent
Si enraona amb les veïnes vet aquí el seu parlament
Per mi sí que baladregi per mi sí que vagi fent
Ja es pesat això que en diuen casament
Si un pogués l'escanyaria en que fes parlar a la gent
Si un pogués tres punyalades i en el còdols del torrent
Et fa por la sang calenta i et fa por el penediment
Ja és amarg això que en diuen casament
Coll i be tota la vida la salut hi vas perdent
Tot el bé de casa teva te'l fa anar entre dent i dent
Com més anys més males cares i més engavanyament
Quin calvari això que en diuen casament
Si per cas déu se l'emporta no faré cap compliment
Que se'n vagi al purgatori de llevant o de ponent
Dormiré en un clap d'ortiga mal que sia amb un serpent
Que no em vinguin amb un altre casament
Autor(es): Josep Maria de Sagarra, Guillermina Motta
