Els vells
Com cada matí
quan el dia és clar,
pel mateix camí
van a passejar,
avui com ahir,
ahir com demà.
Però ningú no els veu
juntets i arrupits...
Que oblidats que esteu;
els passets petits,
poc a poc aneu,
els passets seguits...
Que bé esteu al sol,
ni fred, ni fatiga.
Però us falta el consol
d’una veu amiga
que renovi el vol
de la il·lusió antiga.
Ai, com passa el temps,
com passa la vida...
On són els moments
de l’edat florida...
Els goigs i els turments...
Tot passa i s’oblida.
S’acosta la fi,
no la sabeu veure;
la di del camí
de qualsevol deure.
Nit sense matí
no la podeu veure.
Avui no heu sortit
i no fa mal dia.
Potser sap la nit
el que no voldria.
Que ho digui la nit,
jo no gosaria...
Autor(es): Maria Amèlia Pedrerol
