Gebre al matí
Gebre al matí.
Camins arruïnats.
Despullats arbres a l’hivern.
Arrugada pell de l’avi clandestí.
Núvols aixafats, apilotats com sacs de sorra.
I el cor, dintre tot, fa soroll.
Cadenes cremades pel foc d’un mal braser.
Cadenes de ferro que m’aixafen el cap contra
la paret nord de la meva casa,
que em sembla que de la meva no en té res.
Barreres per aquí i per allà.
Barreres per tot arreu.
No pots parlar.
No pots pensar el que sents,
ni sentir el que creus.
Res. Com ocells engabiats.
Sols ens volen sentir en sortir l’aurora.
Diuen – Fa més primavera –
I qui de vosaltres em parla de llibertat?
Em parla de llibertat?
De llibertat?
Autor(es): Rafael Subirachs
