Des de la llibertat
Sola a l'estació
tremolo al sentir aquell so.
Lentament s'apropa un vell tren,
el record d'un patiment.
No sé si tornaré
a ser la dona que vaig ser,
que volava lliure i sense fre,
que no l'aturava el vent.
No m'enduré
ni un equipatge de mà,
vull estar nua
i tornar a començar.
He de saber
que sóc capaç de somiar,
volar i ser lliure
sense tu al meu costat.
El meu cor sempre era una meitat;
l'altra, sense identitat.
Des de la llibertat
hauré d'aprendre a estimar.
Sóc la dona forta, el volcà,
i he d'aprendre el vol a alçar.
Ningú va ensenyar-me a caminar,
i he d'aprendre el vol a alçar.
Autor(es): Víctor Manuel San José, Danilo Vaona, Peter Felisatti
