Res publica
Ens trobem dividits, ara més que mai
som fàcils d'atacar.
Llavors el temor, després enfurismats,
baixar els fums, fins la indignació forjar.
Estem en perill, moltes línies s’han rebentat,
escorxen drets, incendien llibertats.
Quants passos enrere, enrere per la igualtat,
empenta, sotrac, rodolem avall.
No és cosa de l’enemic, la matem a poc a poc,
som nosaltres quan mirem cap a altre lloc.
No mor en un instant, arriba lentament,
com arriba l’ocàs, ulls clouen a l'hivern.
Qui ens vol enterrats, la corporació,
no té fissures, és un sol bloc.
Alguna cosa deu passar, alguna cosa ha de canviar,
hem de ser decidits, ho hem de tindre clar.
No tenim ni volem totes les respostes,
en canvi sabem que som responsables.
No és cosa de l’enemic, la matem a poc a poc,
som nosaltres quan mirem cap a altre lloc.
No mor en un instant, arriba lentament,
com arriba l’ocàs, ulls clouen a l'hivern.
No escampem terra entre la gent.
Terres col·lectives ampliem.
Conquerim el matí. És perquè hem sumat.
Colze a colze haurem multiplicat.
No és cosa de l’enemic, la matem a poc a poc
som nosaltres quan mirem cap a altre lloc.
No ho denotes, però fixa’t, la nit ens va inundant,
per tot arreu hi ha senyals.
Autor(es): Alfons Olmo Boronat
