Des de la cova
Des de la cova, submergits,
tot és foscor. Un blanc s'albira allà al fons,
el nostre ànim, el nostre impuls,
tot és foscor, buscant la llum.
La cova ben endins,
llac de foc, centrada i distant una claror.
Tot i envoltats en la negra nit,
tenim molt present el nord.
La llum, per xicoteta que siga,
ací és la protagonista,
engrandeix l'espai de foscor,
i posa rostre a la tenebra.
Tot és foscor, s'esvaeix el temor.
Tot és foscor, s'esvaeix el temor.
Quan més fosca la nit,
llarga i solitària,
més a prop la matinada.
La sort, una altra vegada,
naix a la finestra,
i la primavera, i la primavera.
...i la matinada, i la primavera.
El rebrot viu al balcó.
El rebrot viu al balcó.
Autor(es): Alfons Olmo Boronat
