#Mimulus Si et miressis amb els meus ulls
Somrius dissimulant
tot el dolor que portes dins
somrius per no plorar
totes les hores que has perdut
pensant que no ets ningú.
I rius magnificant
cada moment per oblidar
que rius si algú et fa mal
i et fas petita
i ja no et veus capaç
de créixer altra vegada.
Però si et miressis amb els meus ulls, sabries,
si et veiessis com et veig jo
si els meus ulls fossin un mirall
el reflex seria el real
i sabries, sabries...
Somrius ignorant que al món hi falta gent com tu,
somrius cada detall que et fa sensible
però mai fas les paus amb tu mateixa.
I rius mentre t'empasses aquest pes que et fa aturar,
jutjant cada moment que has tingut forces
per cridar-li al vent que no pots més.
Però si creguessis amb tu com jo, sabries
si entenguessis que pots amb tot,
si estimessis el que ets com jo
t'estimo perquè ets així
sabries, sabries...
Que bonica que ets (bis)
I canto i els meus mals espanto
I et dic que cantis i que els teus mals espantis
Que bonica que ets.
Autor(es): Clara Peya
